Las plantas silvestres de nuestros campos, linderos, canales de riego y caminos han tenido una utilidad culinaria, medicinal, forrajera, mágica y festiva como aún podemos rastrear conversando con nuestros mayores. Ahora, después de considerarlas malas hierbas, reconocemos su papel medioambiental de protección del suelo y limpieza del aire, su papel ecológico de mantenimiento de la vida. Es la vegetación espontánea que puede crecer bajo este clima y bajo las condiciones que imponemos de tratamientos y desbroces al entorno rural.
Les plantes silvestres creixen espontànies a les vores dels camins rurals, al voltant dels camps i entre els cultiu. Plantes que antigament tenien utilitat culinària, medicinal, màgica i festiva, o bé eren pastura per al bestiar. Hui en dia estes utilitats estan quasi oblidades. Per a molts són males herbes que n’hi ha que polvoritzar.
Però aquestes plantes són importants dins dels ecosistemes agrícoles. Y és un goig tenir prop de casa els camps conreats, ben acompanyats tot l’any de flors, papallones i pardalets.
Victoria Aviñó Rosaleny.
Leave a Reply