Plumatge d’estiu

Este mes de juliol del 2014 a les llacunes del club de golf Escorpión he pogut observar al cabussonet en el seu plomatge d’estiu, i he vist per primera volta els pollets de la fotja.

Tant el cabussonet com la fotja són aus aquàtiques comuns a les zones humides litorals de la comunitat valenciana, a les sèquies de l’Albufera, a la desembocadura de rius com el Túria i a la de barrancs com el Carraixet, i també en estanys o en basses grans.

Estes aus seleccionen les zones amb vegetació aquàtica i agua prou neta, mengen animalets que viuen a l’aigua com escarabats d’aigua, nifes de libèl·lula, caragolets, peixets i de la vegetació aquàtica picotegen brots i arrels tendres. Al cabussonet el veiem ací a les llacunes del camp de golf agafant peixets, a la fotja és més freqüent trobar-la menjant plantes.

El cabussonet fa una niuada d’abril a juny, mentre que la fotja en fa dos entre abril i agost. Construeixen nius que deixen flotant a l’aigua i enganxats.

Tenim població sedentària de parelles que es reprodueixen a la Comunitat Valenciana i població hivernat que va a criar a Europa. Tant el cabussonet com la fotja estan considerades com a especies comuns, ja que les podem trobar en diferents masses d’aigua. Però la població resident és escassa i la hivernat moderada. Per a tenir una idea de la població resident podem agafar les dades del 2010 al Parc Natural de l’Albufera on van comptar 58 parelles de cabussonet i 32 parelles de fotja comú. Conforme la tardor avança la població total es dobla amb l’arribada dels individus hivernants.

Este estatus poblacional és el resultat per una banda de la progressiva reducció i desaparició de les zones humides, i per altra banda a la pèrdua de la qualitat de l’aigua. Els contaminants de l’aigua perjudiquen directament l’espècie o les espècies de les que s’alimenta. Per exemple la càrrega de matèria orgànica en l’aigua fa prosperar desmesuradament les algues microscòpiques que enterboleixen l’aigua de tal manera que a les plantes arrelades al fang no els aplega la llum i moren. Conforme la depuració de les aigües industrials i urbanes es generalitzen i els tractaments de depuració milloren la seua eficiència els medis aquàtics naturals que ens queden també aniran recuperant-se.
De moment les aus aquàtiques van adaptant-se entre les zones humides més favorables, bassals i arrossars. Els canvis en el nivell d’inundació d’estes masses d’aigua artificials poden causar la pèrdua de nius i pollets.

Cabussonet, (zampullin chico, Tachybaptus rufficollis)
A l’estiu el cabussonet adult mostra el seu plomatge nupcial amb el coll i les galtes color xocolate, amb taca groguenca en la base del bec i plomes clares que destaquen entre les de color castany.

El cabussonet té cua roma amb plomes com si foren de cotó de color rosa.
En vindre l’hivern el vorem més grisenc conforme va perdent el color castany rogenc.

Aci tenim a la fotja (focha común, Fulica atra).
Sembla que esta fent estiraments damunt de les restes del que degué de ser un niu d’esta temporada.

En esta fotografia familiar a l’ombra dels arbres que donen al bassal vegem a la fotja alimentats a pollets. Els pares alimenten als pollets fins a les 8 setmanes. El pollet en fer-se jove perdrà el color roig del cap i es tornarà tot obscur excepte el coll que mostrarà color blanc. La imatge amb l’escut frontal blanc i el coll negre es presentarà en arribar a l’edat adulta.

Ací a la llum del sol d’estiu de mig dia tenim al pollet amb tot el cap roig.

Mentre observava el comportament de la fotja i el cabussonet i els fotografiava escoltí als abellerols (abejaruco, Merops apiaster) passar i vaig vore dos blauets (martin pescador, Alcedo atthis) pegant dos voltes per damunt de l’aigua de la llacuna on m’encontrava en eixe moment. La cueta blanca (lavandera blanca, Motocilla alba) me mirava mentre que jo arreplegava el material i tornava passejant baix del dosser de la pinada respirant la brisa perfumada…

Cueta blanca