Les figues d’Alcàsser

Hoy parece ser un dia de regalos, mi hermana Victora, nos regala este texto desde el pueblo donde nacimos.

Hui, diumenge 1 d’abril de 2012 en el III itinerari pel horts d’Alcàsser em feia goig que parlarem de la figuera, arbre que ha segut tradicional en les cases, motors i construccions rurals del meu poble. He redactat el que he contat davant de dues figueres al motor de Reva.

¡FIGUES D’ALCÀSSER!
Este era el crit de les dones del poble quan anaven a vendre figues a la capital, als mercats de Valencia.
Recorde la figuera frondosa del corral de casa dels iaios i com collien les figues de les branques altes amb un cóp. Desprès amb la moda l’emporlamar els corrals moltes figueres varen ser arrancades. Els homes serraven les branques i amb cordes grosses estiraven tots a l’una fins traure la figuera.

En la adolescència, temps en que la vulgaritat es valora més, la paraula figa havia de formar part del vocabulari habitual per a ser una xiqueta popular: ¡tia figa!, cara de figa…

Ja en estudiar valencià resulta que la paraula figa està en moltes dites i refranys: Això són figues d’un altre paner. Mig figa mig raïm. Tres mitges figues fan, figa i mitja. Per San Joan, bacores, verdes o madures, segures. La figa per ser bona, ha de tindre tres senyals: clavillaeta, pansideta i picaeta de pardal. I moltes més.

La figuera de manera natural la trobem com un bonsai rupícola creixen per els vells murs, als campanars, als penyals i parets de les muntanyes i dels barrancs. En canvi als jardins i als horts es un arbre ben gran.

És un arbre circummediterrani. Podem reconèixer-lo als dibuixos egipcis. En els textos escrits dels grecs és el menjar recomanat per als filòsofs i els atletes dels jocs olímpics. A la nostra terra, la figuera aplegà amb l’hort romà en companyia de l’olivera, la garrofera, el raïm, el blat, l’ordi, el cànem, les llentilles, els cigrons i altres plantes útils. Tant a viatjat la figuera de la mà de llauradors, com també per el seu compte, que ja es una espècie naturalitzada a les terres mediterrànies, espècie que ha donat lloc a varietats locals per a tots els gustos. N’hi ha cultius comercials a Elx, a Lleida, a la regió extremenya…també n’hi ha plantacions de figueres en diferents països americans.

La figuera simbolitza l’abundància, ja que les varietats antigues poden fer dos collites a l’any. I simbolitza l’expansió i la fertilitat per la facilitat que té per rebrotar i créixer en quasi qualsevol circumstància.

La soca de la figuera presenta un color gris metàl·lic, platejat amb dibuixos gris fosc amb branques cap a munt. Característiques estètiques que llueix amb la sua nuesa hivernal. La fusta es tova i permet fer talla per a decorar mobles.

Les fulles tendres primaverals es fan grans a l’estiu,com les de les moreres i aspres com les de les ortigues. Segons conta el Gènesis Adan i Eva es varen tapar amb fulles de figuera en adonar-se’n de que havien caigut en pecat. Altre curiositat és que les fulles de figuera tenen ingredients que són emprats en l’elaboració de cert perfum francès.

La copa de la figuera es frondosa i a l’estiu ens proporciona un ombra fresca. Les fulles de dins es sequen mentre que les de fora prosperen a la llum del sol. La qual cosa permet d’amagar-se dalt de la figuera. “Estar en la higuera” es estar en un món apart, potser per això Rafael Alberti en juliol del 1936 salva la sua vida refugiant-se a la figuera.

¿I la flor de la figuera? ¿Qui la vist mai? Algun pensen que la figuera no fa flor. Però tots sabem de l’escola que el fruit ve d’una flor, del seu ovari fecundat. Clar com hem de vore la flor si esta posada al revés. M’explique. Les flors obrin els seus pètals i al mig queda el carpel, que es la part femella de la flors, i voltant estan els estams, la part mascle de la flor. La flor de la figuera en realitat esta formada per moltes floretes sense pètals, unes al costat de les altres i el conjunt no s’obri es queda dins d’un receptacle. En l’arbre apareix com un boto redó, és el que diguem la figa menuda i verda.
Quan partim la figa madura dins vegem com a filets rogencs, són el que queda de les flors. Altres figues al obrir-les son blanquinoses, tenen les flors blanques. El foradet de la figa és per on entra la vespa de la figuera a fer la pol·linització. Les figueres silvestres tenen flor hermafrodita, ja que té carpels i pistils. Les figueres cultivades solen ser totes femelles i a més poden fer fruit sense ser pol·linitzades. Vaja la figuera si es particular!!!!

El làtex o llet blanca que solta la cueta de la fulla o de la figa quan l’arranquen de l’arbre s’utilitza per combatre les berrugues i callositats. També per quallar el formatge, com fan en Mallorca.

Els sícon madurs, o figues, presenten propietats nutritives interessants. Té vitamines A, bona per a la visió, la pell, el cabell, la reproducció i el sistema immunitari. Entre els minerals destaca el calci i el magnesi importants per als ossos, el funcionament muscular, nerviós i immunitari. Conté fibra que és imprescindible per a la correcta activitat intestinal. Els sucres que porta són la sacarosa, la glucosa i la fructosa que ens proporciona energia.

Per tant és una fruita indicada en situació d’estrès i defenses baixes. Ja vegeu tornem als filòsofs grecs, la figa es un bon menjar per a intel·lectuals i esportistes. Els pensadors grecs eren bons observadors, treien partit de l’experiència relacionant els fets, per això podien arribar a conclusions encertades, sense tindre coneixements químics, ni biològics. Penseu que les primeres lleis químiques naixen (al voltant de 1789) amb Lavoisier qui va relacionar la respiració amb la combustió dels aliments, i Dalton qui va dir que la matèria esta formada per àtoms que són iguals per al mateix element. La funció biològica dels minerals i de les vitamines, essencial i vital per a la salut i la vida la coneguem des de fa menys de mig segle. Nutrients que necessariament venen en els aliments en companyia d’altres components biològicament actius encara en estudi i per descobrir.
Per a saber més sobre els motors i horts d’Alcàsser visiteu estes pàgines:

http://alcasser.portalesmunicipales.es/es/sites/alcasser.portalesmunicipales.es/files/llibre-itinerari-horts-nord.pdf

http://alcasser.portalesmunicipales.es/es/sites/alcasser.portalesmunicipales.es/files/llibre-itinerari-horts-sud.pdf