Libèl·lules a les llacunes del camp de golf Escorpión

Les libèl·lules han captivat l’atenció de tothom per diferents motius. La seua textura, colorit i forma ha segut font d’inspiració d’artistes com Miquel Navarro de Mislata i el seu parotet situat en la glorieta d’Europa en la ciutat de Valencia, o com algunes de les pintures del jove Lluís Albert de Silla. La visió de la interpretació que estos artistes fan dels odonats ens transporta a la infantesa, a les vesprades sense escola jugant pels horts d’Alcàsser i aguaitant a les basses de reg, a les sèquies i al barranc de Picassent, i no cal dir ens recorda a la marjal de Silla.

I es que estos insectes necessiten per a existir de les masses d’aigua i de la vegetació aquàtica corresponent. Les libèl·lules que nosaltres vegem volar són els adults, el resultat de la metamorfosi al final del desenvolupament larvari que té lloc a l’aigua. Les larves respiren l’oxigen de l’aigua, busquen recer a la vegetació i cacen tot tipus d’invertebrats i fins i tots xicotets vertebrats que els càpiguen a la boca. Els adults immadurs poden volar mes o menys lluny depenent de la espècie. Es dispersen caçant insectes i explorant el territori per buscar nous hàbitats aquàtics. En arribar a la maduresa sexual, els mascles dominants localitzen un tram aquàtic amb bones condicions per a criar i comencen a desplegar la territorialitat. La femella madura i receptiva efectuarà una primera selecció dels mascles amb característiques físiques i comportamentals mes adequades deixant que estos s’apropen i l’agafen per formar un tàndem. És el vol en tàndem precòpula.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Parotet. Sympetrum fonscolombii. Femella.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión.
Ací tenim una parella de Sympetrum fonscolombii fent la roda. És la còpula dels parotets on el mascle, que és de color rogenc, agafa a la femella pel cap i aquesta acosta l’extrem del seu abdomen a l’aparell copulador del mascle. Durant l’aparellament la femella observa de prop la qualitat del mascle per guardar-se el esperma o expulsar-lo. Mentrestant el mascle detectarà si esta ha sigut prèviament copulada per anteriors parelles per intentar eliminar el semen d’estos i seguir endavant, en cas contrari pot abandonar. És la competència espermàtica on els mascles competeixen per a que siga el seu esperma el que realment fecunde els ous.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Sympetrum fonscolombii en tàndem. En moltes especies de libèl·lules desprès del aparellament el mascle acompanya a la femella en la posta d’ous per a defendre-la de depredadors i de molèsties d’altres mascles. És el vol en tàndem postcòpula.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Palet. Ischunura elegans. Mascle.
Heu de saber que hi ha dos grups de libèl·lules per una banda els Zigòpters que són els palets, també nomenats com a cavallets o torerets i per l’altra els Anisòpters que són libèl·lules més grans i que anomenem parotets o marotes.
Els palets semblen canyetes lacades, tenen els ulls separats i podem plegar les ales al costat del cos. Els parotets tenen els ulls més junts i quan es posen deixen les ales desplegades.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Palet. Ischunura elegans. Ací la parella més que fer una roda fan un cor degut a que els palets mascles agafen a la femella per baix del cap. Ja haureu observat el dimorfisme sexual en les libèl·lules. El mascle i la femella presenta coloració diferent sent el mascle més vistos.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Palet. Ischunura elegans. Este mascle té ectoparàsits adherits al tòrax, les boletes roges són àcars.
Les libèl·lules tenen les seues malalties, algunes causades per paràsits com els àcars que els debiliten. Les nostres libèl·lules estan ben integrades en la cadena alimentària local. Elles són depredadores tant en la fase larvària com en la adulta però també són depredades per altres animals com peixos i especialment per les aus. En fase larvària són aliment per aus com el blauet (Alcedo atthis) o les cueretes (Motacilla spp.) i en estat adult per aus com el abellerol (Merops apiaster).

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Pelet de ulls rojos. Erythromma virudulum mascle.
Els ulls dels insectes són compostos i les libèl·lules com que els tenen tant gran podem observar-los bé amb qualsevol lupa de mà. Cada ull d’una libèl·lula esta format per almenys 28.000 unitats o facetes oculars. Els ulls compostos produeixen una imatge en mosaic sense nitidesa però en contrapartida capta molt bé els parpelleig de la llum cosa que facilita la ràpida detecció del moviment de preses i enemics.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Trithemis annulata mascle.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Crocothemis erythaea.
Estes són dos especies diferents comunes en les terres de la conca mediterrània i les dos presenten el mascle roig i la femella groguenca. Els experts per identificar especies es fixen en tota l’anatomia del cos, coneixen ben bé la venació de les ales i fins i tot les diferencies anatòmiques dels òrgans reproductors entre les especies que són en definitiva un aïllament mecànic entre espècies semblants.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Orthetrum chrysostigma mascle. Els mascles d’esta espècie seleccionen trams amb poca vegetació a la vora i els agrada parar-se damunt de roques o en terra mateix.
Estes coloracions espectaculars les presenten els mascles madurs sexualment. Els individus immadurs més críptics s’allunyen de l’aigua i viuen protegits entre la vegetació i les pedres fins arribar a la edat adulta.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Anax imperator mascle.
Les libèl·lules del gènere Anax són de gran mida però així i tot continua sent menuda respecte de les libèl·lules grans que existiren al període Carbonífer fa mes de 300 milions d’anys. El carbonífer és l’edat dels amfibis i dels boscos pantanosos que han donat lloc als depòsits de carbó mes importants de la Terra.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Parella de Anax imperator en tàndem.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Femella de Anax imperator realitzant la posta d’ous en solitari damunt de la tija de les plantes flotants.

Esta fotografia l’he pres en setembre del 2015 a les llacunes del camp de golf Escorpión
Emergència. Exúvia d’un anisòpter.
Aquesta es l’última pell de la larva i es diu exúvia quan la trobem buida. L’adult ha eixit obrint la cutícula per la part superior del tòrax i posterior del cap.
Al final del desenvolupament larvari l’animalet deixa de menjar i es desplaça cap a la superfície buscant un lloc adequat en quant a plantes o roques per eixir de l’aigua i estar protegir dels depredadors. Este moment tant decisiu ve marcat per un conjunt de canvis hormonals en el insecte baix la influencia de la temperatura ambiental i el fotoperíode. En algunes espècies l’emergència esta ben sincronitzada i dona lloc a l’aparició de milers d’individus al mateix dia, és l’emergència massiva.

Esta fotografia l’he pres en octubre del 2014 a al paratge natural municipal “Clot de les tortugues” en Picassent
Aesma mixta. Femella posada damunt de una fulla de bova a la zona alta del barranc de Picassent en Ninyerola. Tant el mascle com la femella són espectaculars en colorit i dimensions. Tardanament a la primavera ix de les basses d’aigua i passa l’estiu a les zones boscoses mes fresques per tornar tard a la tardor a les masses d’aigua i reproduir-se. Tot just quan Anax imperator ja ha desaparegut. Vindrà Aesma mixta a les basses del club de Golf Escorpio? N’hi haura que estar pendent entre octubre i novembre.

Les llacunes al camp de golf per les seues dimensions i formes, poden ser bons llocs per ajudar a la conservació de les libèl·lules quan combinen trams de vores amb vegetació autòctona aquàtica i de ribera amb trams rocosos, tot i sent compatible amb el joc de golf. Esta és una estratègia per augmentar la qualitat paisatgística i ambiental del camp de golf. És important no introduir animals exòtics a les llacunes com pugen ser peixos o tortugues perquè impedeixen el correcte establiment i funcionament del ecosistema natural a la llacuna.

Victoria Aviñó Rosaleny